grupvertex

VÈRTEX és una perspectiva integradora i inclusiva. Respectuosa amb les diverses creences, filosofies i cultures. Dialogant i oberta

Menú principal

Som una nació

Joana Ripollès, lingüísta i escriptora

Cal que la gent no s’adormi en el record de l’11S. Hem de mantenir sempre la flama encesa. Fins al 25 de novembre encara falten molts dies i arreu hi ha infinitat de persones permeables a la immediatesa i oblidadisses a curt termini; més susceptibles pels sentits que per la raó; més impressionables per espetecs i flamarades que pel silenci i el caliu de la brasa; capaces de vibrar per l’agudesa d’un do de pit i poc o gens per una cançó de bressol només xiuxiuejada. Aquests dies fins al 25N hem de ser portaveu dels arguments, tan raonables, que faran que la gent s’adoni que els catalans -o sigui totes les persones nascudes o vingudes a Catalunya, arrelades a la nostra terra- formem una Nació.

Una Nació que toca de peus a terra a la riba de la mar on floriren les grans cultures que conformaren el món occidental: Egipte, Israel, Grècia, Roma… Tradicionalment Catalunya ha estat un poble d’acollida, tant per la seva localització com pel caràcter de la gent. Això sí, amb ferma voluntat de mantenir la pròpia cultura configurada a través dels segles, i que presenta  arrels comunes amb les de l’entorn i trets compartits que les agermanen.

Potser no tothom té prou consciència que una Nació, a causa de ser-ho per raó de naturalesa històrica, té el dret a ser reconeguda com a Estat polític competent per tal d’organitzar-se sense traves i salvar en plenitud la seva idiosincràsia; no per fer-ne valoracions comparatives ingènues, sinó perquè la diversitat -riquesa i element substancial dels pobles- ha de tenir el seu espai d’expressió i desenvolupament lliure, gratificant i vital per a una manera d’existir formada per centúries d’anys que, com l’erosió, modulen la terra i qui l’habita i conrea, aportant, en cada cas, la diferència de trets i experiències que, capa sobre capa i sempre en procés d’evolució, cisella les nacions naturals. Però cal tenir en compte un aspecte històric important, ben sabut per qui, ni que sigui superficialment, hagi passat els ulls per la Història de la Humanitat: un Estat poderós, si s’ho proposa, pot esborrar del mapa una Nació, sigui via agressiva de domini o de manera sibil·lina fent-la desaparèixer com a tal per osmosi o assimilació, i naturalment sempre en benefici propi. La Història en presenta prou mostres.

Als inicis del segle XVI Maquiavel escriu “El Príncep”, que introdueix el concepte d’Estat en el sentit polític modern. Fou model per als sobirans que al Renaixement iniciaren la construcció de l’Europa dels Estats per sobre de l’Europa de les Nacions. La política, fiscalitzadora subjectiva de la naturalesa i del destí dels pobles; aquest podria ser el lema. El mètode indiscriminat i expeditiu: des de la diplomàcia fins a la guerra, tota la gamma és vàlida.

Però la naturalesa és molt resistent, sempre rebrota en el seu hàbitat amb constància i esforç. Només per extenuació, la mort la podria vèncer. No és el nostre cas. Avesats a la resistència, l’hem convertida en fortalesa. A més, com a poble experimentat, amb empenta i iniciativa, tenim recursos -sobretot humans- per superar les dificultats i entrebancs. Però per sobre de tot i sense cega ingenuïtat, confiem que a través del convenciment que dóna la raó, l’última i definitiva paraula la tindrà la justícia. Després, que cadascú a casa seva visqui en pau i bon veïnatge les pròpies particularitats i circumstàncies.

 

Encara no t'has subscrit per RSS ? No et perdis aquest article!

Entrades relacionades

Comentaris

  1. Albert Agorreta Borrell octubre 28, 2012

    Missatge
    Sí, i quan anem a votar, ho hem de fer per aquell o aquells que parlin clar, INDEPENDÈNCIA, i no pels que ens proposin subterfugis, ambigüitats, circumloquis i el tu ja m’entens, no volem ni federalisme, ni estat propi, ni interdependència, ni consulta legal, ni pacte fiscal, ni cap oferiment de diàleg, hem de votar només INDEPENDÈNCIA, i quan siguem independents ja parlarem de tot el que calgui. Jo dic doncs ” VISCA CATALUNYA INDEPENDENT “, no ho dic, sinó que ho crido, a tot arreu on puc.

  2. Paquita Arcas Romeu octubre 14, 2012

    Missatge
    Moltes gràcies, Joana, pel teu escrit. El que ens dius que després del 11-S no ens hem de adormir, que hem de continuar lluitant i fent país.
    Serà llarga la lluita però es conseguirà.
    Tots hi hem de contribuir. i com diu l’altre comentari. … Ànims!.

  3. Verònica March octubre 12, 2012

    A la curta o a la llarga, la terra fa la gent, no les ‘doctrines’.
    D’aquí ve que Catalunya faci catalans, malgrat les continuades ‘espanyolitzacions’ que hem rebut… Ànims!

Afegir un comentari

Nom Obligatori

Correu electrònic Obligatori

Lloc web Opcional

Have you Subscribed via RSS yet? Don't miss a post!

Barra lateral

Flaixos recents

Temes

Entrades recents