grupvertex

VÈRTEX és una perspectiva integradora i inclusiva. Respectuosa amb les diverses creences, filosofies i cultures. Dialogant i oberta

Menú principal

Dues efemèrides a destacar

Joana Ripollès, filòloga

Som al bell mig de l’any en què commemorem dos naixements: dues efemèrides importants per a la nostra cultura i les celebrem destacant-les com cal.

La primera és un centenari. El 1913 neix Salvador Espriu i Castelló,  un dels poetes més rellevants de la nostra lírica contemporània.

La segona, un cinquantenari. El 1963 neix al món de l’escena com a cantant, la figura de Raimon Pellejero i Sanchís, conegut pel nom artístic de Raimon, que en uns moments clau  de la vida del nostre emmordassat país, interpreta públicament les pròpies composicions, i en musica i canta d’altres, entre les quals cal destacar alguns dels poemes d’Espriu. Moltes d’aquelles interpretacions tothom les té a la memòria com a grans triomfs de llavors, i que encara sentim avui i arreu amb la mateixa emoció, perquè és el viu sentiment, substància del moll de l’os del nostre Poble, de la nostra Nació: la nostra Llengua.

Emprant, doncs, la coincidència d’aquestes dues celebracions es ret a ambdós uns ben  merescuts homenatges. De manera pòstuma a Espriu, per la contundent i a la vegada  equilibrada  mesura de les seves idees sobre la justícia que es deu al dret dels pobles. I per fortuna, a Raimon,  Grupvertex  li vol fer arribar a través d’aquest escrit, tot l’agraïment que mereix per haver reafirmat entre perills  i amb la seva valent i poderosa veu, la comuna consciència catalana.

Sigui, doncs, el record d’aquelles destacades paraules copiades tot seguit, el millor elogi per a aquests personatges valedors de la nostra cultura.   Dos autors que usen la mateixa llengua amb alguns dels diferents matisos que la conformen, de la mateixa manera que fan, per exemple en llengua castellana, Juan Ramon Jiménez o Antonio Machado en aquestes contrades, i Gertrudis Gómez de Avellaneda a les Antilles. Les llengües són humanes, no mecàniques. Cada indret té tons particulars i lèxic preferent.

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

 

A Raimon amb el meu agraït aplaudiment

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.

AL VENT

Raimon

Al vent, la cara al vent, el cor al vent,
les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit, buscant la llum,
buscant la pau, buscant a déu, al vent del món.

La vida ens dóna penes, ja el nàixer
és un gran plor: la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit, buscant la llum,
buscant la pau, buscant a déu,
al vent del món.

http://www.youtube.com/watch?v=MyMXuxy2TEk

Això solament n’és una mostra, animeu-vos a repassar les obres d’aquestes dues figures  que honoren la nostra llengua. I tant de bo que, ni que en fossin només alguns fragments, o pocs ressons, arribessin als ulls, a les orelles,  i especialment al coneixement i a la consciència de moltes  persones, algunes d’elles, significatives “en el meollo de la vida pública española”. Subjectes que, per ignorància  o per altres raons, continuen persistint amb tota la mena d’eines que tenen a les mans, a mantenir fermada o limitada, en sa pròpia casa, una llengua germana que els fa nosa a finalitats prou conegudes, tot seguint encara aquella perenne, rònega i injusta contrasenya: “ que se vea el efecto sin que se note el cuidado”. Pel que fa al efecto, “ muy largo me lo fiais”.  I referent al cuidado, “no solo se nota, sino que además, se anota, se denota y se pone de manifiesto sin ningún pudor”.

Lean, señores, lean y,  si entienden,  concluyan: “Diversos són els homes i diverses les parles i han convingut molts noms en un sol amor” (Salvador Espriu)

“I ara digueu: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble” (Salvador Espriu)

juny 2013

Encara no t'has subscrit per RSS ? No et perdis aquest article!

Entrades relacionades

Comentaris

  1. Verònica March juny 26, 2013

    Cada indret té el seu color particular, és ben veritat. I això és perquè cada llengua reflecteix una cosmovisió del món, i cada to el seu matissos…

Afegir un comentari

Nom Obligatori

Correu electrònic Obligatori

Lloc web Opcional

Have you Subscribed via RSS yet? Don't miss a post!

Barra lateral

Flaixos recents

Temes

Entrades recents