grupvertex

VÈRTEX és una perspectiva integradora i inclusiva. Respectuosa amb les diverses creences, filosofies i cultures. Dialogant i oberta

Menú principal

Diaconat femení, avui, per a què?

Magda TomàsMAGDA TOMÀS I RIBES

Ara que fa més de 2000 anys de rodatge d’una Església que s’anomena cristiana i seguidora de Jesús el qual ens proposa la novetat d’una vida basada en la germanor, la solidaritat, la justícia, la pau , la llibertat i una convivència comunitària de la igualtat entre les persones, la màxima jerarquia eclesial es planteja el diaconat femení.

No deixa de ser paradoxal que aquest petitíssim pas, que encara no sabem si esdevindrà realitat algun dia, ja provoqui diferents reaccions dins l’església, sobretot en la part més ortodoxa i gelosa d’unes normatives estructurades de manera jeràrquica i dins les quals les dones són membres de segona categoria, indignes, segons que sembla, d’atansar-se al “sagrat”. Per això el recel i la por al trencament d’allò que, en un moment donat, establiren els prohoms eclesials, fan que l’esperança en una Comunitat paritària i servidora tota ella, tal com la visqué i la predicà Jesús de Natzaret, ens quedi molt llunyana encara avui dia.

En canvi, qui amb fidelitat intenta respondre a aquest missatge evangèlic, nou i original, s’obre a les noves realitats del Regne de Déu que Jesús ens presenta sense connotacions jeràrquiques ni sexistes. La influència de la misogínia en la religió jueva, en la seva cultura, en la seva política i en els seus estaments socials, no van tenir cap pes ni cap incidència en la vida de Jesús ni en el seu discurs inclusiu i alliberador per a tot el gènere humà. L’ Evangeli  n’és un bon testimoni.

El sistema religiós, del qual la religió cristiana també forma part, conté  sempre la mateixa estructura ideada per unes elits masculines. Unes elits que s’han constituït en mitjanceres entre la “divinitat” i els éssers humans, que han dictat lleis i normes, sobretot per a les dones, han establert una moral molt més repressiva per a elles i molt més laxa per a ells i s’han atorgat el dret d’interpretar els codis religiosos o “escriptures sagrades”, com s’acostumen a anomenar, des d’una sola òptica: la masculina. Ho han fet i ho continuen fent, en la immensa majoria d’aquestes lleis, imposant el seu pensament únic i parcial, sense tenir en compte el bagatge de fe de les dones que han considerat, des de molt aviat dels inicis fundacionals, insignificant i gens valuosa per a les Comunitats religioses. Per això, en la immensa majoria de les religions, per no dir en quasi bé totes, a les dones, se’ls negà la paraula molt aviat i se les obligà al silenci i a la submissió. I la religió cristiana ha estat una fidel seguidora dels postulats que les cultures i religions tenien establerts en el moment de la seva fundació.

Què en queda, en la institució eclesial, de la confiança, del bon fer i de la naturalitat amb les quals Jesús es relacionà, durant la seva vida, amb les dones? No trobem als textos evangèlics cap referència ni recomanació específica dirigida al sexe femení, i mai Jesús no parlà d’una missió especial, dins el pla de Déu, per a elles. El seu missatge va adreçat a homes i dones, sense connotacions sexistes. Tots els éssers humans són cridats a la construcció del Regne. Jesús trenca estereotips. Tot Ell traspua novetat, és original, engrescador, paritari, fresc i ple de possibilitats per a tothom, preferentment per als més febles, pobres i marginats, entre els quals les dones. Jesús accepta les dones al seu grup com a deixebles i amigues, seguidores d’ Ell fins a la seva mort i són les primeres que l’experimenten viu i que donen testimoni d’aquesta “Bona Notícia” a tota la Comunitat de deixebles iguals fidels al mandat que els encarregà Jesús: “Aneu i digueu…” Per això les dones, conscients de la dignitat i de la paraula que Ell ens retornà, no podem acceptar, de cap manera, que en el seu nom, els jerarques eclesiàstics ens hagin apartat dels llocs de decisió i s’hagin atorgat el “poder i l’autoritat” de negar-nos la paraula i la interpretació evangèlica, mantenint-nos supeditades al baró, considerat l’únic “digne d’atansar-se al sagrat i de representar-lo”.

Per això el replantejament que Francesc fa d’obrir el tema del diaconat femení, provoca, en moltes dones cristianes, indiferència, incredulitat i fredor. Qualsevol servei, i el diaconat ho és, dins les comunitats l’han d’exercir tots els seus membres, indistintament siguin homes o dones. Tota la Comunitat eclesial ha de ser servidora, tal com Ell ens recomana com a distintiu de qui vol seguir i emular els seus passos. I servir, vol dir estar al costat de la persona i ajudar, mai estar per damunt de ningú ni molt menys obrar amb superioritat i prepotència. I, per poder facilitar aquest servei, l’estructura eclesial ha de respondre adequadament envers aquest servei amb naturalitat i senzillesa i fomentar-lo. Però és impossible fer-ho amb tot l’organigrama institucional amb què funciona l’ Església Catòlica i que es troba a les antípodes de l’autèntic servei. El seu sistema patriarcal, jeràrquic i sexista, l’únic que encara existeix en el món occidental, envoltat de sacralitat, faramalla i desigualtat xoca frontalment amb l’esquema amb què l’ Evangeli ens proposa una Comunitat d’iguals amb una relació senzilla, oberta i natural. És a dir, a l’estil de Jesús. Per tant, jo penso que sense un canvi estructural seriós i convençut no es pot parlar de servir, a nivell institucional. Els estaments tan diferenciats i amb una articulació totalment masculina des de la cúpula fins a l’últim diaca, fan palesa la seva dificultat. Ens cal un retorn a la germanor, al concepte de dignitat humana, i a un convenciment molt intens d’allò que trobem en l’ Evangeli  de Marc 9, 34 : “…El qui aspiri a ser el primer, que es faci el darrer de tots i es posi al servei de tots”.

Ens cal una conversió profunda i sincera, a nivell eclesial, per anar avançant amb fidelitat darrera les petjades de Jesús de Natzaret.

A la foto Magda Tomàs

10.10.2016

 

 

Encara no t'has subscrit per RSS ? No et perdis aquest article!

Entrades relacionades

Comentaris

  1. Verònica March octubre 10, 2016

    Certament, aquesta ‘novetat’ del diaconat femení proposada pel papa Francesc no he vist que faci ni fred ni calor a cap dona, tampoc a cap home, cal dir. És com si ningú no cregués que això és possible en l’Església catòlica tal com està ara, i en el fons amb tan poques ganes de convertir-se al missatge de Jesús. La credibilitat està per terra, sembla. I caldrà accions molt decidides si es vol que els cristians de bona fe recuperin la confiança. Sabem llegir i escriure, i això ha fet la gent una mica més preparada, ja que pot agafar els Evangelis i veure què diu Jesús i posar-ho de costat al que diu l’Església. A vegades hi ha molta distància. Massa.

Afegir un comentari

Nom Obligatori

Correu electrònic Obligatori

Lloc web Opcional

Have you Subscribed via RSS yet? Don't miss a post!

Barra lateral

Flaixos recents

Temes

Entrades recents