grupvertex

VÈRTEX és una perspectiva integradora i inclusiva. Respectuosa amb les diverses creences, filosofies i cultures. Dialogant i oberta

Menú principal

Eixam

cruilla%20de%20debat%201361Sandra Comas Anglada

EIXAM, vuit contes per a vuit veus; Voliana edicions

 

París, 17 de gener de 1999

 

Benvolgut Mathieu,

 

Tal com vam quedar per telèfon, aquí t’envio els negatius de què et vaig parlar. Et prego que de seguida que aquest sobre arribi a les teves mans em truquis per fer-m’ho saber i, sobretot, per conèixer la teva opinió sobre què creus que he de fer. Veuràs que estan en força bon estat, malgrat haver estat tant de temps entaforats dins d’una caixa de llauna en un habitació humida de la casa de Ménebres. Gairebé tot són paisatges de la Provença aspres i austers, cantelluts. Són els mateixos que havia pintat els darrers anys, quan encara sortia amb la moto i els estris, i deia a tothom que havia deixat la fotografia. També hi ha una sèrie de negatius sobre un dels seus barrets dels anys 30. A mi em semblen els més interessants, però tu ets l’entès. N’hi ha alguns en què sembla que el barret tingui vida pròpia: que et miri, que et parli, que et jutgi, fins i tot. Aquestes imatges són terriblement inquietants, com algunes de les fotografies que havia fet del Mont Saint Michel o de les atraccions de les fires. Les recordes? Em sembla que aquest barret era l’únic que conservava de l’època dels surrealistes, que jo sàpiga. Se l’havia decorat ella mateixa, és clar, amb una llauna de sardines, uns taps de suro i uns pinyols de cireres. Per fer les fotografies hi devia afegir unes flors fresques: unes margarides petites escampades aquí i allà, i un ramet de lavanda a un costat. M’hagués agradat veure-la de jove passejant per París amb aquests barrets al cap. Tota la colla, disfressats amb vestits d’època. Els dos últims anys m’havia anat agafant confiança, i si la punxava una mica i hi insistia molt m’explicava algunes anècdotes de la colla. Si no, no en parlava mai.

            Qui m’havia de dir, quan érem a la facultat d’història de l’art, que tindria l’ocasió de conèixer de tan a prop alguns protagonistes d’aquell temps d’avantguarda… Tot i que els darrers anys ja li costava massa moure’s del llit, Madame Markovitch encara conservava el seu rostre d’esfinx i aquell posat noble, gairebé orgullós i irreverent, que havien retratat Man Ray i Izis: la barbeta una mica alçada, la mirada fixa, clara i escrutadora. He d’admetre que al principi m’intimidava una mica. A l’admiració que em despertava i al desig de no decebre-la, s’hi afegia tot el que havia sentit a dir a les anteriors cuidadores. Les havia fet fora a totes. O per ser més exactes, la majoria havien marxat, amargades pel seu caràcter i la seva insolència. Fins i tot hi va haver una noia polonesa que va acabar a l’hospital, no sé ben bé per què, ni tinc ganes de saber-ho. Amb mi va ser diferent, però no va pas ser fàcil des del principi.

            Bé, no m’allargo més. De seguida que hagis vist els negatius, digues-me què creus que he de fer. Si penses que és millor que els enviï a Marcel Fleiss, digues-m’ho. Va ser marxant seu durant molt de temps però hi va tallar la relació fa uns anys. Es va enfadar molt amb ell quan va veure el catàleg d’una exposició que havia muntat, on s’exhibia una obra que representava un crucifix amb dos forats d’urinari. Madame Markovitch ho va trobar absolutament blasfem i mai més no va voler tornar a parlar amb Fleiss, però ell va ser dels pocs que van assistir al seu enterrament i em va semblar de fiar. No ho sé, ja em diràs què et sembla. L’únic que vull és que aquests negatius no es subhastin de qualsevol manera com ha passat amb la resta de la seva obra. Quedo a l’espera de les teves notícies.

 

Espero que la Fabienne i la nena segueixin bé.

 

Rose

 

Del llibre citat de Sandra Comas, p. 75 i següents.

Foto: Co Melendres

11/11/2016

Encara no t'has subscrit per RSS ? No et perdis aquest article!

Entrades relacionades

Comentaris

No hi ha comentaris per aquesta entrada.

Afegir un comentari

Nom Obligatori

Correu electrònic Obligatori

Lloc web Opcional

Have you Subscribed via RSS yet? Don't miss a post!

Barra lateral

Flaixos recents

Temes

Entrades recents