grupvertex

VÈRTEX és una perspectiva integradora i inclusiva. Respectuosa amb les diverses creences, filosofies i cultures. Dialogant i oberta

Menú principal

Memòria de Montserrat Roig

Teresa Costa-Gramunt

Continuarà viva la teva veu, Montserrat. Paraules pronunciades per Josep M. Benet i Jornet en el comiat de Montserrat Roig

     Hi ha escriptors i escriptores que passen una llarga temporada al purgatori després de la seva mort. Una setmana, quinze dies a tots estirar després del decés i a continuació, silenci. No és el dol i el recolliment deguts, simplement és oblit. L’actualitat diària, tirànica i vandàlica, s’emporta l’últim full del diari o l’última imatge de la pantalla de la televisió. Cal dir que aquest silenci no té res a veure amb la vàlua de l’escriptor o l’escriptora. Depèn de tantes circumstàncies.

En el cas de Montserrat Roig no es pot dir que l’escriptora hagi patit desmemòria en el nostre àmbit cultural. L’any 2001, deu anys després de la seva mort, vaig contribuir i participar en la Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig: Universos dins l’univers: Elles hi són. La jornada homenatge, organitzada per l’Intitut Català de la Dona, l’abril del 2002 l’ICD en va publicar les ponències.

Per a mi aquesta col.laboració va ser especialment emotiva. Tenia a la ment encara ben viu el record del dia que de forma tan prematura va morir Montserrat Roig. La trista notícia m’havia trobat llegint el que tinc per un dels seus llibres més significatius: Digues que m’estimes encara que sigui mentida, un conjunt de reflexions que seria el seu testament literari. Enclaustrada a casa a causa d’un esquinç al peu, aquells dies vaig escriure a la Roig una carta de trenta pàgines on entre pàgina i pàgina dialogava amb l’autora, fulls que no s’han mogut de la carpeta on els vaig guardar per pudor. I és que l’any 1991 tot just iniciava el meu camí literari i aquests papers són com una llarga conversa en aquell terreny del mig que és la memòria. Hi havia el desig de mantenir viva la memòria de l’escriptora a través de l’escriptura.

Entre els llibres publicats aquest any 2016 en què hem commemorat els 25 anys de la mort de Montserrat Roig (reedicions d’algunes de les seves novel.les i la monumental biografia que ha escrit Betsabé Garcia) hi ha el que de manera ben escaient es titula Montserrat Roig. La memòria viva (Sembra llibres). Amb professionalitat i creativitat l’ha elaborat Aina Torres, periodista i gestora cultural. Amb un pròleg de Mònica Terribas, el llibre s’acompanya de diverses fotografies que l’il·lustren.

Tot fent un repàs de la trajectòria humana i literària de Montserrat Roig en tots els terrenys que va trepitjar: literatura (contes, novel.les, una obra de teatre), periodisme escrit i televisiu, assaig literari i d’investigació, biografia, memòria històrica, llibres de viatges i reflexió feminista, etc., en aquest llibre hi trobem un gran homenatge a l’escriptora i al seu llegat humanístic i cultural en sentit ampli. No en va, públic i acadèmia consideren Montserrat Roig una bona representant de la generació dels setanta i una de les nostres escriptores rellevants del segle XX.

Montserrat Roig. La memòria viva –un ferm recordatori per part de les diverses personalitats entrevistades per Aina Torres, i que inclou també amics i família – pivota al voltant de dues de les idees-força de la mateixa escriptora: la memòria com un acte d’amor i el conreu de la cultura com l’arma més revolucionària a llarg termini.

Ni una idea-força ni l’altra no han perdut gens ni mica de vigència, ans al contrari. Fer cultura, avui, en un món tan embrutit i tan deixat anar pel rost de la banalitat, és anar més a contracorrent que mai. Entre els entrevistats per Aina Torres trobem David Fernàndez, periodista i exdiputat, que recorda l’impacte colossal que li va produir la lectura d’un altre dels llibres significatius de Montserrat Roig: Els catalans als camps nazis. Topar amb aquell llibre en els seus anys joves va ser un xoc per a David Fernàndez, li va suposar un gran trasbals el fet d’accedir a la memòria segrestada… El periodisme és fet de rigor, compromís, decència i honestedat, es va dir el futur periodista i polític en llegir aquest gran llibre testimonial de Montserrat Roig.

Sens dubte el periodisme, com la literatura, poden constituir-se en camins per esdevenir persones cabals, decents i de mirada oberta i comprensiva. La lectura d’un llibre pot canviar-nos la vida, no és broma. Per això cal considerar el periodisme també com un humanisme, tal com el va viure Montserrat Roig.

Barcelona 18 de gener de 2017

 

Encara no t'has subscrit per RSS ? No et perdis aquest article!

Entrades relacionades

Comentaris

No hi ha comentaris per aquesta entrada.

Afegir un comentari

Nom Obligatori

Correu electrònic Obligatori

Lloc web Opcional

Have you Subscribed via RSS yet? Don't miss a post!

Barra lateral

Flaixos recents

Temes

Entrades recents